El discret encant d’Anputo, l’antic déu de la mort.

A les galeries del Museu de Montserrat, darrera el vidre d’una vitrina, es mostra tímidament aquesta malmesa figura de fusta, a la que li manca el cap, no te nom, no te referencia, sols es una fusta envellida, amb restes de pigment negra, que amaga una indubtable elegància de línies. Al visitant coneixedor de l’antiga cultura egípcia, no se l’hi escapa el paral·lelisme amb, en un altre temps, esvelta icona del Déu de la mort.

Anputo

En la mitologia egípcia Anubis, fill d’Osiris i Neftis, era el déu de la mort. Se’l representava com un xacal o com un home amb cap de xacal (o de podenc, segons les versions) i era l’encarregat de pesar les ànimes (amb Horus) i conduir-les al regne d’Osiris. Fou sincretitzat per la civilització grega com a Hermes.
El seu cap s’acostuma a representar de color negre perquè aquest era el color de la vida a l’Egipte antic (associat amb el llim de la crescuda del Nil que fertilitzava la terra) i Anubis podia fer ressuscitar els morts.

El seu nom egipci era Anputo (Inpu,Ienpu,imauto,Imeut). Anubis és el seu nom hel·lenitzat. Els escriptors grecs l’associaven amb Hermes. Els romans el tenien dins de les seves deïtats sota el nom d’Hermanubis.

Anubis era l’antic déu de la Duat. Anubis estava relacionat no només amb la mort, també amb la resurrecció després de la mort, i era pintat en color negre, color que representa la fertilitat.
Quan Osiris va pujar al poder del món dels morts, la Duat, Anubis va prendre un paper secundari, limitant-se a embalsamar els cossos dels faraons, guiar-los a la necròpolis i cuidar amb la seva vida. Els sacerdots d’Anubis feien servir unes màscares rituals amb la seva figura en la cerimònia d’embalsamament del faraó i en el ritual d’obertura de la boca. També Anubis era l’encarregat de vigilar, al costat de Horus, la balança en què es pesaven els cors dels difunts durant el judici d’Osiris.
Els primers textos religiosos no li assignen progenitors, encara que en els Textos de les Piràmides la seva filla és Qebehut, la deessa que purificava al difunt. En els Textos dels Sarcòfags, Bastet o Hesat, eren la seva mare. En altres textos era fill de Ihet (deessa de la mitologia de Esna), també de Ra i Neftis, de Seth i Neftis, de Sekhmet-Isis i Osiris (a Memphis), o de Sopedu.
Plutarc va escriure que Anubis era fill d’Osiris i Neftis. Osiris, va deixar embarassada a Neftis, la germana d’Isis, en comptes de la seva dona. Va passar per estar borratxo, o perquè Neftis es va disfressar d’Isis, segons altres textos. Així, Neftis va engendrar a Anubis.
També Anubis és considerat el fill il·legítim de Seth, engendrat per Neftis. Seth decideix assassinar en saber del seu naixement, però Neftis lliurarà el nen a Isis, la germana i esposa d’Osiris, que el protegeix i cria. Quan Seth mata a Osiris, Anubis ajudarà a Isis a ressuscitar el déu. Per aquesta raó Anubis era l’encarregat d’embalsamar als faraons, i guiar-los a la necròpolis.
Vikipedia.cat

Categories: Peces