Els Sheshesht de Montserrat, únics al nostre país.
A les imatges podem comparar un dels existents al MDM amb un del Walters Art Museum. El sistre, també anomenat sistrum, denomina un antic instrument musical, en forma de cercle, o de ferradura, que contenia platerets metàl·lics, enfilats en unes varetes, que es feien sonar agitant-los.
El sistre es considera un instrument de percussió de la família dels idiòfons, en la gamma d’indirectament percudits, o sacsejats, com les maraques, les castanyoles o els cascavells. De fet, és un sonall, com els dels nadons.
Era molt utilitzat en les festes religioses de l’antic Egipte, d’on el van copiar els romans. És considerat un atribut important de la deessa Hathor, tot i que també se’l relaciona amb les deesses Bat i Bastet.
Avui encara es conserven exemplars, representacions ceràmiques i jeroglífiques d’aquest instrument a diversos museus, com el nostre i més proper de Montserrat.
El nom deriva del grec σείω (seio), “agitar”, de manera que σείστρον (seistron) “és el que està essent agitat”.
El sistre va ser un instrument sagrat a l’antic Egipte. Potser originari de l’adoració a Bast (Bastis), s’utilitzava en les danses i cerimònies religioses, en particular en el culte de la deessa Hathor: la forma d’O del sistre recorda a la cara i banyes de la deessa-vaca. També s’agitava per a evitar les inundacions del Nil i per a espantar a distància a Seth. Isis en el seu paper de mare i creadora es representa amb un cub que simbolitza les inundacions del Nil en una mà i el sistre a l’atra. La deessa Bast molt sovint es representa amb un sistre, que simbolitza el seu paper com a deessa de la dansa, l’alegria i la festa. D’Egipte passà a Creta, Fenícia, i a Palestina.
Els sistres encara s’utilitzen en els ritus de les Esglèsies Copta i Etíop. A més de la representació en l’art egipci en els balls i com expressió d’alegria, el sistre també s’esmenta en la literatura egípcia, com a les Instruccions d’Amenemheb.
El seu nom egipci seria el de Shesheset / Sheshesht.
En Flinders Petrie a la publicació “Amulets” el referencia amb el número 32.
