dd Pilar Djed
Relacionat amb rituals agrícoles arcaics. Com amulet simbolitza l’estabilitat, la fermesa, la permanència, el poder regenerador, l’eternitat i la resurrecció. Solien ser de faiança o lapislàtzuli i eren col·locats al coll, esquena i pit del difunt.
Raymond Faulkner veu el Djed com “un objecte de culte semblant a un tronc d’arbre amb les branques podades-horitzontals, consagrat a Osiris, Ptah i Sokar. Interpreta el significat del seu ús jeroglíficamente com a” estable “,” durador “.
Alan Gardiner suggereix que representa “una columna imitant un feix de tiges lligats”, però, descriu el seu jeroglífic, concretament, la secció superior de la Djed, com “vèrtebres” representades convencionalment.
Segons Wallis Budge, el Djed és el símbol més antic d’Osiris, i simbolitza la seva columna vertebral i el seu cos en general. Afirma que originalment Osiris va ser probablement representat per un Djed sol, i que no tenia altra manera. Considera el jeroglífic Djed com una representació convencional d’una part de la columna vertebral i li dóna el seu significat com “sigui estable, que sigui permanent, permanent, establert fermament, aguantant”.
Com darrere referència, Flinders Petri ho denomina Zad, li dóna el número 85 de la seva classificació i estableix que originàriament serien les columnes que suportaven el cel.
