Aquest pesal o exagium bizantí, de bronze, fou localitzat l’any 1946 en el castrum visigòtic de Puig Rom o Puig de les Muralles, a Roses, datat en el segle VII dC. En dipòsit al Monestir de Sant Pere de Galligants, seu del Museu d’Arqueologia de Catalunya a Girona.
Els pesals s’usaven per comprovar que el pes dels metalls nobles, especialment l’or, s’ajustava a les mesures oficials. Si el que es comprovava eren monedes, parlaríem de pesals monetaris.
Es tracta d’un pes cilíndric de bronze de 35,5 mm de diàmetre, 5 mm de gruix i un pes de 53,5 g. A l’anvers presenta una creu grega i a sota la marca de valor: les lletres gregues Γ· Β, tot envoltat per una làurea o corona. Creu, marca de valor i làurea estan finament incises. En origen, les incisions estaven recobertes d’una capa de plata que les feia ressaltar sobre el color del bronze. El cantell està recorregut per dos cordons llisos. Sembla que prové d’Alexandria (Egipte).
És una mesura que forma part de l’anomenat sistema uncial, que prenia com a unitat l’unça (indicada per la Γ·). L’unça era la dotzena part d’una lliura i equivalia a 27, 28 g. La lletra Β és el numeral 2. Tenim per tant 2 unces, un sextans. La diferència del pes d’aquest exagium amb el pes teòric del sextans (54,56 g) és mínima i pot explicar-se pel desgast i la pèrdua de material com el recobriment de plata.
La presència d’una mesura oficial bizantina en un petit castrum visigòtic gairebé en el punt més distant del Mediterrani respecte de Bizanci o Alexandria ens parla de quina era la potència econòmica, política i cultural de l’imperi bizantí en aquells moments.
