Testa d’una terracota de Bes – Egipte al Maresma.
El Déu Bes, molt venerat en la zona d’influència fenopúnica.
A Burriac (Cabrera de Mar), durant les actuacions de l’època de la postguerra, s’hi localitzà un petit fragment de testa d’una terracota representant aquesta divinitat.
La peça en qüestió, veiem que es tracta de la testa d’una figureta de terracota, feta a motlle, representant el déu Bes. Podem apreciar clarament els seus trets fisionòmics, amb els arcs ciliars molt marcats, la mirada molt penetrant amb els ulls sortints, treu la llengua ostensiblement vers el costat esquerre i s’aprecia molt precàriament la barba i l’arrencament del plomall que portaria damunt el cap. L’argila, veiem clarament, pel seu característic color beix i poca duresa o consistència de la mateixa, així com la presència de diminutes partícules brillants, que provindria d’Eivissa mateix.
Havia estat trobada en les excavacions arqueològiques que els membres de la Secció Històrico-Arqueològica del Museu de Mataró feien a finals dels anys quaranta en el poblat ibèric de Burriac (Cabrera de Mar), però es desconeix amb precisió el lloc, dins el poblat, on fou exhumada.
La fotografia de la mateixa va ser publicada per Marià Ribas en l’obra “El poblament d’Ilduro”, a l’any 1952. La peça s’havia conservat en la col·lecció privada de l’artista mataroní Jordi Arenas i, posteriorment, a la seva mort aquesta passà al Museu de Mataró (llegat Arenas 2003).
Texts i imatge superior d’en Joan F. Clariana
Clicant a +info podeu veure informació del Museu de Mataró.
