MUSEU ARQUE TARRAGONA

Museu Nacional Arqueològic de Tarragona -MNAT-

.

Pl. del Rei, 5
43003 – Tarragona
Tel.: 977-23 62 09 Fax: 977-25 22 86
mnat@mnat.es
www.mnat.es
localitzador mapa virtual41º07’00.30″N 1º15’29.05″E

L’ENTITAT AUTÒNOMA MUSEUS D’ARQUEOLOGIA

Té per objecte la gestió del Museu d’Arqueologia de Catalunya i del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona pretén impulsar i coordinar al màxim nivell les iniciatives vinculades amb la recerca, la conservació i la difusió del patrimoni arqueològic del nostre país.
El museu d’Arqueologia de Catalunya actualment el formen els museus arqueològics de Barcelona i Girona, la ciutat grecoromana d’Empúries, el conjunt històric d’Olèrdola, el jaciment ibèric d’Ullastret, i també el Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (CASC).
La seu de Barcelona està ubicada a l’antic Palau d’Arts Gràfiques, construït a Montjuïc, a Barcelona, amb motiu de l’Exposició Universal del 1929.
El Museu Nacional Arqueològic mostra en les seves col·leccions una clara vocació romanista. La importància històrica i monumental de la ciutat de Tàrraco i la problemàtica arqueològica urbana que comporta el jaciment han orientat els esforços investigadors del Museu cap a aquesta etapa històrica.

aqui podreu contemplar la col.lecció
historia
El precedent més antic és el “Museu d’Antiguitats” creat al si de l’Acadèmia de Dibuix, Societat Econòmica d’Amics del País, i endegat per Vicenç Roig pels volts de 1834-1837, museu que va passar a tenir caràcter públic arran del seu traspàs a Comissió provincial de Monuments, organisme oficial constituït l’any 1844. El 1849 es van unir en un mateix local aquest museu i el que anava formant des de 1844, Societat Arqueològica Tarraconense.
Cal destacar, en la segona meitat del segle XIX, la tasca de salvament i de recuperació portada a terme pel primer director del Museu Arqueològic, Bonaventura Hernández Sanahuja, reflectida en el segon catàleg publicat pel seu successor, Ángel del Arco y Molinero (1894).
L’any 1982 el MNAT passà a dependre, quant a la seva gestió, del Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya
Actualment l’organigrama del Museu incorpora els següents centres: Museu Arqueològic, Museu i Necròpolis Paleocristians (secció monogràfica dedicada a la conservació
i a la difusió d’aquest conjunt cementirial, adscrita des de 1941 a l’actual MNAT), l’edifici de Serveis Centrals i els importants conjunts arqueològics de les vil·les romanes de Centcelles (Constantí) i dels Munts (Altafulla).
bibliografia
  1. Gamer-Wallert Ingrid. Ägyptische und ägyptisierende Funde von der iberichen Halbinsel, Beihefte zum Tübinger Atlas des Vorderen Orients, Reihe B, Nr.21, Wiesbaden, 1978.
  2. Padró i Parcerisa Josep, New Egyptian-Type documents from the mediterranean littoral of the iberian peninsula before the roman conquest, Orientalia Monspeliensia VIII, 1995
  3. Padro i Parcerisa Josep. Egyptian-type Documents from the Mediterranean Littoral of the Iberian Peninsula before the Roman Conquest, Études Préliminaires aux Religions Orientales dans l’Empire Romain, T,65, Leiden, vol.I, 1980: vol.II,1983: vol III, 1985.
  4. Gibert i Oliver Agusti Mº. Tarragona prehistorica i Protohistorica. Barcelona 1909
  5. Ricomà Vallhonrat, Rosa M.Les Gemmes del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona. Els llibres de la Medusa. Institut d’estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV. número 11. 1982
  6. Boletín de la Real Academia de la Historia.Tomo LIV, Cuaderno III, pag.12 ss. Objetos Egipcios Encontrados en Tarragona. 1909.
altres referencies

noticies
agraïments i credits

Comments are closed.